Hi ha qui pinta, qui fa música, qui escriu poesia o és un mestre caminant. I aixó als petits ens fa una enveja gran i sana. Llavors pintem un quadre, intentem una cançó, juntem tres paraules (ni de lluny li diriem poema...) o ens passegem per un barri desconegut, encara que no massa lluny de casa. Fem una mica de teatre, no ens dol reconeixer-ho, i mentres tant, vigilem bé d'a prop als gegants, que són el nostre autèntic tresor. El mapa n'és descomunal: gegants a coll d'altres gegants... Mai no els podrem seguir el pas, ni retornar-los un sol acte, bé que ho copsem, però és gràcies a ells que hi podem veure més enllà per uns instants. Poca broma. A coll de gegants ens estimem tant com podem aquesta terra de gegants.

Victor Traves: bateria (David contra Goliat) i percussió (Serem lleugers com la rosada). Xuso Barberà: contrabaix (Jocs de nens). Abraham: veu, guitarra acústica, guitarra elèctrica, harmònica, melòdica, percussió, teclats i programacions.